Diumenge de retalls

412e. Escollim, doncs, entre tots els guardians, aquell que, previ un madur examen de tota la seva vida, ens semblin més predisposats a procurar el bé públic i de cap manera el contrari.

413a. - T'ho explicaré – vaig contestar - . Les opinions abandonen el nostre esperit de dues maneres; o be de bon grat, o amb la nostra recança. Renunciem de bon grat a les opinions falses, quan se'ns enganya, i abandonem, amb recança, les que son veritables.

413c. A nosaltres ens toca, doncs, observar, com ja vaig dir abans, els que guarden més fidelment la seva pròpia convicció de que ha de fer-se tot allò que es jutgi que exigeix el bé públic; posant-los a prova des de la infantesa, posant-los en circumstàncies en que més fàcilment puguin oblidar-se d'aquesta màxima i deixar-se enganyar; i aprovarem aquell que més fàcilment la conservi en la memòria, i que sigui, per tant, el més difícil de seduir; i descartarem al que no. ¿ No et sembla ?

415a. Però ja que he començat, escolta la resta. “ Vosaltres, que sou tots part de l'Estat, vosaltres – els diré continuant amb la ficció – sou germans; però el déu que us ha format ha fet entrar or en la composició d'aquells que estan destinats a governar als altres, i així son els més preuats. Barrejar la plata en la formació dels auxiliars, i el ferro i el bronze en els agricultors i demés artesans. Donat que posseïu tots un origen comú, encara que tingueu, per lo ordinari, fills que se us assemblin, podrà succeir, tanmateix, que una persona de la raça d'or tingui un fill de la raça de plata, que una altra de la raça de plata doni a llum un fill de la raça d'or, i que el mateix pugui succeir en relació a la resta de races. Ara bé, aquest deu prevé, principalment als magistrats, que, de totes les coses de les que han de ser bons els guardins, es fixin sobretot en el metall del qual és compost l'ànima de cada al·lot. I si els seus propis fills tenen alguna barreja de ferro o de bronze, no vol que se'ls dispensi cap gràcia, sinó que el rebaixin a l'estat que els hi es convenient, sigui al d'artesà, sigui al d'agricultor. Vol igualment que , si aquests darrers tenen fills en qualsevulla que es mostrin l'or o la plata, se'ls eduqui als de plata en condició d'auxiliars, i als d'or, amb la dignitat dels guardians.

416d. (Nota: Relatiu a la austeritat amb com cal que visquin els guardians ) Mira doncs – vaig dir jo – si el gènere de vida i la classe d'habitació que proposo són propis per aquest objectiu. En primer lloc, que cap d'ells tingui res en propietat, a no ser lo absolutament necessari; que no tinguin ni casa ni rebost on no hi pugui entrar-hi tothom. En quan a l'alimentació que precisen guerrers sobris i valents, els conciutadans s'encarregaran de subministrar-los-ho en justa remuneració dels seus serveis, i en termes que ni sobri ni falti durant tot l'any. Que mengin asseguts en taules comunes, i que visquin junts com han de viure els guerrers en el camp. Que se'ls faci entenedor que els deus han posat en les serves ànimes or i, en conseqüència, que no tenen necessitat de l'or i la plata dels homes, que no els es permès embrutir la possessió d'aquest or immortal amb l'or terrestre; que l'or que tenen ells es pur, mentre que el dels homes ha estat en tots els temps motius de crims.