Jo la miro, ella no contesta

Algú diu, “aquestes vacances he desconnectat”, per un moment me l'he imaginat a la UCI, endollat a un respirador, alimentat per un goteo, sondat, comatós i mig electrocutat per un electrocardiograma connectat a la maquinaria del neolliberalisme. Life unplugged or plug ?

Les darreres dues setmanes, en el hades de les xarxes - facebook - ha començat compulsivament a bullir de hastags, m'inquieta. Per tú, anàrquica funció de hash, aquest retall de poema del trastornat Allen Ginsberg, “Udol”.

"He vist les millors ments de la meva generació
destruïdes per la bogeria,
histèrics famolencs morts de gana arrossegant-se
pels carrers, negres en sortir el sol a la recerca d'una dosi furiosa,
caps d'àngel cremant per l'antiga connexió celestial
amb l'estrellada dinamo de la maquinària de la nit,
que pobres i esparracats i amb ulls cavernosos i drogats
van passar la nit fumant en la foscor
sobrenatural dels apartaments d'aigua freda
flotant sobre els cims de les ciutats
contemplant jazz"

Poso la rentadora, programa 3, no arranca. El temps s'atura, “les vides possibles de mr Nobody”. Pertanyo a la subespècie “insensat”, he llegit el manual de la rentadora. Pel que es veu, segons m'explicaren les expertes anys enrere, cap dona ha obert mai el manual d'una rentadora i menys llegir-lo, això no du enlloc. Martell, tornavís, apagar i tornar a engegar, pàgines groges, 112, tranquil·litat. Passa 1 segon. Jo la miro, ella no contesta.

Va per tu trasto ( aquests de ben segur van veure la pel.licula d'en Jean-Luc ) :

Diumenge d'avorriment i horticultura

Aquest diumenge de cebes, tomateres i horticultura diversa be es mereix una cançó.

"Per dur una vida feliç es essencial una certa capacitat de tolerància de l'avorriment. La vida dels grans homes ha estat emocionant durant uns pocs minuts transcendentals. Una generació que no suporti l'avorriment serà una generació d'homes d'escassa vàlua"

"La capacitat de suportar una vida mes o menys monòtona hauria de adquir-se en la infància."

"Una vegada vaig veure un infant de dos anys, criat a Londres, sortir per primera vegada a passejar en un camp verd. Era l'hivern, i tot es trobava mullat i embarrancat. Als ulls de un adult no hi havia res d'agradable, però a l'infant li va provocar un estrany èxtasis; s'agenollà en la terra banyada i apoyà la cara en l'herba, deixant escapar crits semi-articulats de plaer. L'alegria que experimentava era primitiva, simple i enorme."

"The Conquest of Happiness" - Bertran Russel ( la conquesta de felicitat )
Url d'interés 

"L'avorriment, amb els seus costats bons i dolents, ve dels fons de la historia. Però en el buit postmodern, les relacions líquides i la societat de l'espectacle s'han convertit en una epidèmia: evitant l'avorriment quasi tots caiem en ell."

"Sobre estimulats i potser massa mimats per la tecnologia, tinc por que el futur s'assembli bastant al que es mostra en la pel.lícula Wall-e, on els ésser humans, s'han tornat tots obesos i malsans, passant dia i nit encadenats a una computadora que els satisfà a temps complert i no els permet conèixer l'experiència vital."

"Estem en una època de vacances en que ningú vol avorrirse. Addictes a l'adrenalina sofreixen llavors síndromes de abstinència i s'inventen remeis contra l'avorriment. "

 Jorge Fernández Diaz

La recepta d'avui és: per l'avorriment, la excitació, per la excitació avorriment, pel dia la nit, per la nit el dia, un infant, com una planta jove, es desenvolupa millor quan se la deixa créixer sense pertorbacions en la mateixa terra.

Una vida feliç ha de ésser, en gran mesura, una vida tranquil.la, dons només en un ambient tranquil pot viure l'autèntica alegria.