Xisclant 'desperta ferro' he nascut avui. Nu, buit de contingut, lliure de tota emoció, esperances i desitjos, incorrupte encara. Incapacitat per concebre l'acte present, ignorant la meva pròpia identitat, et contemplo a tu amb ulls de préstec.
Tu viatger, que per tant estranyes contrades, has anat a raure, ben poca cosa puc dir-te. Depenc totalment del meu pare i entre ell i jo, els mecanismes de comunicació son encara molt primaris. I ell ben poca cosa sap dir-me, jo a tant curta edat, menys encara comprendre, doncs l'enteniment en mi encara no s'ha format.
Tant sols puc posar en sa meva boca que he estat de curta gestació. De pare anònim i sense mare, acte de pura llibertat. En el laboratori del caprici, l'atzar m'ha proporcionat aquesta forma, que és la que tu veus i tot això que et dic espero que et faci més profit que el que hem fa a mi, donat que res puc entendre.
Sóc una titella de paraules, vàcua, pura encara. Potència de tot, acte de ben poca cosa. Em mi no hi han estat dipositades ni esperances ni il·lusions. Deslliurat així el futur de desenganys, puc enrinxolar-me en qualsevol onada, deixar-me dur per tots el vents, manifestant-me com acte de praxis.
" Seré nòmada del moment,
pilot d'una realitat per construir,
aquest és el meu manifest. "
P.S. No cal que cerquis entre línies, car tot allò que hi trobis mes enllà del necessari espai buit de l'interlineat, naixerà en el teu imaginari, no en sa meva realitat.
