441e. (Nota: Relatiu a l'home equilibrat ). No hem d'oblidar tampoc que l'Estat es just quan cadascuna dels tres ordres que el composen fa únicament el que li correspon.
- No crec pas que ho hàgim oblidat.
-Acordem, doncs, de que cadascú de nosaltres serà just i complirà el seu deure quan cadascuna de les parts de si mateix realitzi la seva tasca.
449d. (Nota: Paral·lelisme medicina & justícia ). -En que les coses sanes donen salut i les coses nocives la malaltia.
-Si
-El mateix que les accions justes produeixen la justícia, les accions injustes la injustícia.
445d. (Nota: Respecte a la forma de govern escollida ). Dic, per de prompte – vaig respondre -, que la forma de govern que nosaltres hem establer es una, però que se li poden donar diversos noms. Si governa un sòl, se li donarà el nom de monarquia; i si l'autoritat es divideix entre molts se l'anomenarà aristocràcia.
452a. (Nota: Relatiu a la igualtat en l'educació entre el sexes ). Serà precís per tant , fer que les dones es consagrin a l'estudi d'aquestes dues arts, formar-les per la guerra i tractar-les en tot com als homes.
454a. Per que hem pareix – vaig dir – que es cau en la disputa molts cops sense voler, i que quan es creu discutir no es fa més que disputar. Això prové de que per no poder distingir els diferents sentits d'una proposició, se'n dedueixen contradiccions aparents, agafant aquells a la lletra, i de aquí la disputa; quan el que cal fer es il·lustrar-se interrogant-se mútuament.
454e. (Nota: Sobre la igualtat d'oficis entre sexes ). Aleshores, si trobem – vaig dir – amb que el sexe de l'home difereix del de les dones amb relació a certes arts i a certs oficis, inferirem que tals oficis i arts han d'assignar-se cadascun al sexe respectiu. Però si entre ells no hi ha cap més diferència que la que l'home engendra i la muller pareix, no per això considerarem com a cosa demostrada que la dona difereix de l'home en el punt que aquí es tractat; i ens mantindrem en la creença de que no ha de fer-se cap distinció respecte als oficis entre els nostres guerrers i les seves dones.
456b. (Nota: Relatiu a l'elit de homes i dones guardians - governants). Aquestes son les dones que els nostres guerrers han d'escollir per companyes i amb les que han de compartir cura de la vigilància, per que estan capacitades per fer-ho, i han rebut de la natura les mateixes disposicions.
31/8/08
30/8/08
El batec del dissabte
Dissabte de cartes mai enviades, paraules no contades en vides no viscudes, raconades abandonades, lluites ara i aleshores perdudes per camins de destí escollits.
24/8/08
Diumenge de retalls
431b. Heus aquí, al meu parer, tanmateix, el sentit amb al que cal prendre-s'ho – vaig dir -. Hi ha en l'ànima de l'home dues parts un superior i l'altra inferior. Quan la part superior per naturalesa domina sobre la inferior, es diu que l'home es amo de si mateix i es un elogi. Però quan per manca d'educació o qualsevol mala companyia, la part inferior que es major, impera sobre la superior, que és menor, es diu que l'home es desarreglat i esclau de sí mateix, lo qual es té per vituperable.
431e. Ja veus – vaig dir – com de fundada era la nostra conjectura quan comparaven la temprança amb una certa harmonia.
433e. Aleshores, amic meu – vaig dir -, hem sembla que la justícia consisteix en que cadascú faci el que té obligació de fer.
433d. (Nota: Relatiu a la justícia ). - I així és la virtut, que conté a cadascú en els límits de la seva pròpia tasca, no contribueix menys, segons sembla, a la perfecció de l'Estat que la prudència, la fortalesa i la temprança.
434a. Aleshores la possessió i la pràctica de lo que a cadascú li correspon serà el que anomenarem justícia.
434c. (Nota: Relatiu a la definició de injustícia ). I bé, el més gran crim contra l'Estat ¿ No diràs que es injustícia ?
435e. ¿ No hem necessàriament de convenir – vaig continuar – en que el caràcter i les costums de l'Estat es troben en cadascun dels individus de que es composa, donat que únicament a través d'ells han pogut passar a l'Estat ? En efecte seria ridícul, que aquell caràcter ardent i indòmit atribuït a certes nacions, com els tracis i els escites i en general als pobles del nord, o aquell esperit curiós i àvid de ciència que amb raó es pot atribuir a la nostra nació o, en definitiva, aquell esperit d'interès que caracteritza els fenicis i els egipcis tingui el seu origen en altra part que en els particulars que composen cadascuna d'aquestes nacions.
439d. (Nota: Relatiu a l'ànima racional i a la apetitiva ). - Aquest principi que els hi prohibeix beure, ¿ No naix, quan neix, del raonament ? El que ens porta i ens hi arrossega, ¿ no es un resultat de sofriments i malalties ?
440a. (Nota: Relatiu a la fogositat, 3ª característica ). Això succeeix – vaig observar – indica que la fogositat s'oposa alguns cops en nosaltres a l'apetit, i en conseqüència és una cosa distinta.
431e. Ja veus – vaig dir – com de fundada era la nostra conjectura quan comparaven la temprança amb una certa harmonia.
433e. Aleshores, amic meu – vaig dir -, hem sembla que la justícia consisteix en que cadascú faci el que té obligació de fer.
433d. (Nota: Relatiu a la justícia ). - I així és la virtut, que conté a cadascú en els límits de la seva pròpia tasca, no contribueix menys, segons sembla, a la perfecció de l'Estat que la prudència, la fortalesa i la temprança.
434a. Aleshores la possessió i la pràctica de lo que a cadascú li correspon serà el que anomenarem justícia.
434c. (Nota: Relatiu a la definició de injustícia ). I bé, el més gran crim contra l'Estat ¿ No diràs que es injustícia ?
435e. ¿ No hem necessàriament de convenir – vaig continuar – en que el caràcter i les costums de l'Estat es troben en cadascun dels individus de que es composa, donat que únicament a través d'ells han pogut passar a l'Estat ? En efecte seria ridícul, que aquell caràcter ardent i indòmit atribuït a certes nacions, com els tracis i els escites i en general als pobles del nord, o aquell esperit curiós i àvid de ciència que amb raó es pot atribuir a la nostra nació o, en definitiva, aquell esperit d'interès que caracteritza els fenicis i els egipcis tingui el seu origen en altra part que en els particulars que composen cadascuna d'aquestes nacions.
439d. (Nota: Relatiu a l'ànima racional i a la apetitiva ). - Aquest principi que els hi prohibeix beure, ¿ No naix, quan neix, del raonament ? El que ens porta i ens hi arrossega, ¿ no es un resultat de sofriments i malalties ?
440a. (Nota: Relatiu a la fogositat, 3ª característica ). Això succeeix – vaig observar – indica que la fogositat s'oposa alguns cops en nosaltres a l'apetit, i en conseqüència és una cosa distinta.
23/8/08
17/8/08
Diumenge de retalls
420c. Ara bé, en aquest moment la nostra tasca consisteix en fundar un govern feliç, al nostre parer almenys, un Estat en que la felicitat no sigui patrimoni d'un petit nombre de particulars, sinó comú a tota la societat.
420d. (Nota: Relatiu a tothom li correspon una determinada felicitat ) I ara et dic a tu: no ens obliguis a que vagi unida a la condició dels nostres guardians una felicitat que els deixes de ser el que són.
423b. Ja tenim fixat, doncs, el límit més perfecte – vaig continuar – que el nostres magistrats poden posar al creixement de l'Estat i el territori, el qual mai ha d'ésser traspassat.
¿Quin és el límit ? - va preguntar.
Es, al meu judici – vaig dir - , el deixar-lo engrandir tant com pugui, però sense que deixi de ésser un en perjudici de la unitat.
424a. Si els nostres ciutadans són ben educats i es fan homes en regla, veuran per si mateixos fàcilment la importància d'aquests punts i de molts altres que ometem aquí, com tot lo relatiu a les dones, al matrimoni i a la procreació dels fills; i veuran, dic, que segons el proverbi, totes les coses han d'ésser comunes entre els amics.
426e. (Nota: Relatiu a les males conductes en els Estats ). Tampoc aprovaràs, doncs, tornant al nostre assumpte, un Estat que tingui una conducta semblant. ¿ Que te'n sembla ? ¿ No és aquesta la conducta que observen els estats mal governats quan prohibeixen als seus ciutadans sota pena de mort tocar la Constitució, mentre que, per altra part, aquell qui sap adular suaument els vicis de l'Estat, avançant-se als seus desitjos, preveient les seves intencions, i que és bastant hàbil per atendre-les, passa per un ciutadà virtuós, per un gran polític i es honorat.
426c. (Nota: Un excés de legislació denota mala salut de l'Estat ). No t'irritis, doncs, contra ells; són les gents més divertides del món amb els seus reglaments minuciosos, que modifiquen sense parar, persuadits així que posaran remei als abusos que s'infiltren en els contractes i en tots els punts que hem parlat. No poden imaginar-se que realment no fan mes que tallar els caps de la hidra.
Hidra -> Wikipedia en català, Wikipedia en castellà
427e. (Nota: Les 4 virtuts de l'Estat). Per tant, es clar que el nostre Estat es prudent, valerós, temperat i just.
430b. (Nota: Sobre el valor, legitimat i proporcionat per ). No – va dir-, per que hem sembla que donaràs una idea diferent al nom de valor si no es fruit de l'educació, si té un caràcter brutal i servil; llavors no la consideraràs com legitima.
420d. (Nota: Relatiu a tothom li correspon una determinada felicitat ) I ara et dic a tu: no ens obliguis a que vagi unida a la condició dels nostres guardians una felicitat que els deixes de ser el que són.
423b. Ja tenim fixat, doncs, el límit més perfecte – vaig continuar – que el nostres magistrats poden posar al creixement de l'Estat i el territori, el qual mai ha d'ésser traspassat.
¿Quin és el límit ? - va preguntar.
Es, al meu judici – vaig dir - , el deixar-lo engrandir tant com pugui, però sense que deixi de ésser un en perjudici de la unitat.
424a. Si els nostres ciutadans són ben educats i es fan homes en regla, veuran per si mateixos fàcilment la importància d'aquests punts i de molts altres que ometem aquí, com tot lo relatiu a les dones, al matrimoni i a la procreació dels fills; i veuran, dic, que segons el proverbi, totes les coses han d'ésser comunes entre els amics.
426e. (Nota: Relatiu a les males conductes en els Estats ). Tampoc aprovaràs, doncs, tornant al nostre assumpte, un Estat que tingui una conducta semblant. ¿ Que te'n sembla ? ¿ No és aquesta la conducta que observen els estats mal governats quan prohibeixen als seus ciutadans sota pena de mort tocar la Constitució, mentre que, per altra part, aquell qui sap adular suaument els vicis de l'Estat, avançant-se als seus desitjos, preveient les seves intencions, i que és bastant hàbil per atendre-les, passa per un ciutadà virtuós, per un gran polític i es honorat.
426c. (Nota: Un excés de legislació denota mala salut de l'Estat ). No t'irritis, doncs, contra ells; són les gents més divertides del món amb els seus reglaments minuciosos, que modifiquen sense parar, persuadits així que posaran remei als abusos que s'infiltren en els contractes i en tots els punts que hem parlat. No poden imaginar-se que realment no fan mes que tallar els caps de la hidra.
Hidra -> Wikipedia en català, Wikipedia en castellà
427e. (Nota: Les 4 virtuts de l'Estat). Per tant, es clar que el nostre Estat es prudent, valerós, temperat i just.
430b. (Nota: Sobre el valor, legitimat i proporcionat per ). No – va dir-, per que hem sembla que donaràs una idea diferent al nom de valor si no es fruit de l'educació, si té un caràcter brutal i servil; llavors no la consideraràs com legitima.
16/8/08
El batec del dissabte
Dissabte de viatges d'imaginari d'assegut, d'harmonia del que ja no és, del que és i del que pot esser.
10/8/08
Diumenge de retalls
412e. Escollim, doncs, entre tots els guardians, aquell que, previ un madur examen de tota la seva vida, ens semblin més predisposats a procurar el bé públic i de cap manera el contrari.
413a. - T'ho explicaré – vaig contestar - . Les opinions abandonen el nostre esperit de dues maneres; o be de bon grat, o amb la nostra recança. Renunciem de bon grat a les opinions falses, quan se'ns enganya, i abandonem, amb recança, les que son veritables.
413c. A nosaltres ens toca, doncs, observar, com ja vaig dir abans, els que guarden més fidelment la seva pròpia convicció de que ha de fer-se tot allò que es jutgi que exigeix el bé públic; posant-los a prova des de la infantesa, posant-los en circumstàncies en que més fàcilment puguin oblidar-se d'aquesta màxima i deixar-se enganyar; i aprovarem aquell que més fàcilment la conservi en la memòria, i que sigui, per tant, el més difícil de seduir; i descartarem al que no. ¿ No et sembla ?
415a. Però ja que he començat, escolta la resta. “ Vosaltres, que sou tots part de l'Estat, vosaltres – els diré continuant amb la ficció – sou germans; però el déu que us ha format ha fet entrar or en la composició d'aquells que estan destinats a governar als altres, i així son els més preuats. Barrejar la plata en la formació dels auxiliars, i el ferro i el bronze en els agricultors i demés artesans. Donat que posseïu tots un origen comú, encara que tingueu, per lo ordinari, fills que se us assemblin, podrà succeir, tanmateix, que una persona de la raça d'or tingui un fill de la raça de plata, que una altra de la raça de plata doni a llum un fill de la raça d'or, i que el mateix pugui succeir en relació a la resta de races. Ara bé, aquest deu prevé, principalment als magistrats, que, de totes les coses de les que han de ser bons els guardins, es fixin sobretot en el metall del qual és compost l'ànima de cada al·lot. I si els seus propis fills tenen alguna barreja de ferro o de bronze, no vol que se'ls dispensi cap gràcia, sinó que el rebaixin a l'estat que els hi es convenient, sigui al d'artesà, sigui al d'agricultor. Vol igualment que , si aquests darrers tenen fills en qualsevulla que es mostrin l'or o la plata, se'ls eduqui als de plata en condició d'auxiliars, i als d'or, amb la dignitat dels guardians.
416d. (Nota: Relatiu a la austeritat amb com cal que visquin els guardians ) Mira doncs – vaig dir jo – si el gènere de vida i la classe d'habitació que proposo són propis per aquest objectiu. En primer lloc, que cap d'ells tingui res en propietat, a no ser lo absolutament necessari; que no tinguin ni casa ni rebost on no hi pugui entrar-hi tothom. En quan a l'alimentació que precisen guerrers sobris i valents, els conciutadans s'encarregaran de subministrar-los-ho en justa remuneració dels seus serveis, i en termes que ni sobri ni falti durant tot l'any. Que mengin asseguts en taules comunes, i que visquin junts com han de viure els guerrers en el camp. Que se'ls faci entenedor que els deus han posat en les serves ànimes or i, en conseqüència, que no tenen necessitat de l'or i la plata dels homes, que no els es permès embrutir la possessió d'aquest or immortal amb l'or terrestre; que l'or que tenen ells es pur, mentre que el dels homes ha estat en tots els temps motius de crims.
413a. - T'ho explicaré – vaig contestar - . Les opinions abandonen el nostre esperit de dues maneres; o be de bon grat, o amb la nostra recança. Renunciem de bon grat a les opinions falses, quan se'ns enganya, i abandonem, amb recança, les que son veritables.
413c. A nosaltres ens toca, doncs, observar, com ja vaig dir abans, els que guarden més fidelment la seva pròpia convicció de que ha de fer-se tot allò que es jutgi que exigeix el bé públic; posant-los a prova des de la infantesa, posant-los en circumstàncies en que més fàcilment puguin oblidar-se d'aquesta màxima i deixar-se enganyar; i aprovarem aquell que més fàcilment la conservi en la memòria, i que sigui, per tant, el més difícil de seduir; i descartarem al que no. ¿ No et sembla ?
415a. Però ja que he començat, escolta la resta. “ Vosaltres, que sou tots part de l'Estat, vosaltres – els diré continuant amb la ficció – sou germans; però el déu que us ha format ha fet entrar or en la composició d'aquells que estan destinats a governar als altres, i així son els més preuats. Barrejar la plata en la formació dels auxiliars, i el ferro i el bronze en els agricultors i demés artesans. Donat que posseïu tots un origen comú, encara que tingueu, per lo ordinari, fills que se us assemblin, podrà succeir, tanmateix, que una persona de la raça d'or tingui un fill de la raça de plata, que una altra de la raça de plata doni a llum un fill de la raça d'or, i que el mateix pugui succeir en relació a la resta de races. Ara bé, aquest deu prevé, principalment als magistrats, que, de totes les coses de les que han de ser bons els guardins, es fixin sobretot en el metall del qual és compost l'ànima de cada al·lot. I si els seus propis fills tenen alguna barreja de ferro o de bronze, no vol que se'ls dispensi cap gràcia, sinó que el rebaixin a l'estat que els hi es convenient, sigui al d'artesà, sigui al d'agricultor. Vol igualment que , si aquests darrers tenen fills en qualsevulla que es mostrin l'or o la plata, se'ls eduqui als de plata en condició d'auxiliars, i als d'or, amb la dignitat dels guardians.
416d. (Nota: Relatiu a la austeritat amb com cal que visquin els guardians ) Mira doncs – vaig dir jo – si el gènere de vida i la classe d'habitació que proposo són propis per aquest objectiu. En primer lloc, que cap d'ells tingui res en propietat, a no ser lo absolutament necessari; que no tinguin ni casa ni rebost on no hi pugui entrar-hi tothom. En quan a l'alimentació que precisen guerrers sobris i valents, els conciutadans s'encarregaran de subministrar-los-ho en justa remuneració dels seus serveis, i en termes que ni sobri ni falti durant tot l'any. Que mengin asseguts en taules comunes, i que visquin junts com han de viure els guerrers en el camp. Que se'ls faci entenedor que els deus han posat en les serves ànimes or i, en conseqüència, que no tenen necessitat de l'or i la plata dels homes, que no els es permès embrutir la possessió d'aquest or immortal amb l'or terrestre; que l'or que tenen ells es pur, mentre que el dels homes ha estat en tots els temps motius de crims.
9/8/08
3/8/08
Diumenge de retalls
382a. La mentida, parlant amb propietat, és la ignorància, que afecta l'ànima del que és enganyat; perquè la mentida en les paraules no és res més que una expressió del sentiment que l'ànima experimenta; no és una mentida pura, sinó un fantasma fill de l'error.
387b. Conjurem a Homer i als altres poetes a que no portin malament que esborrem de les seves obres aquests passatges i d'altres de semblants. No perquè no siguin poètics i que no afalaguin agradablement a l'oïda pública; però quan més bells són, tant més perillosos són per als al·lots i per als homes que, destinats a viure lliures, han de preferir la mort a la servitud.
398a. Després, si un d'aquests homes, hàbils en l'art d'imitar-ho tot i d'adoptar mil formes diferents, vingués a la nostra ciutat per exhibir-hi es seu art i les seves obres, nosaltres li rendiríem homenatge com a un home diví, meravellós i corprenedor; però li diríem que el nostres Estat no pot posseir un home de la seva condició i que ens era impossible acceptar persones semblants. Li demanaríem després d'haver derramat mirra sobre els nostres caps i d'haver-la adornat amb ínfules de llana; i ens donaríem per satisfets amb tenir un poeta i un recitador més auster i menys agradable, si be més útil, que imités el to del discurs que convé a l'home de bé, i seguís escrupolosament les fórmules que hem prescrit al traçar el pla de l'educació dels nostres guerrers.
403d. Després de la música, formarem als nostres joves en la gimnàstica.
¿Com no ?
Es precís que es consagrin a ella seriosament des de molt aviat i per tota la vida. Heus aquí el meu pensament sobre aquest punt; Mira si és el teu també. No és, al meu parèixer, el cos, per ben constituït que estigui aquest, el que per la seva pròpia virtut fa l'ànima bona; pel contrari l'ànima, quan es bona, es la que dona al cos, per la seva pròpia virtut, tota la perfecció de que es susceptible; ¿que et pareix ?
405b. ¿Hi ha en l'Estat senyal més segura d'una mala i viciosa educació que la necessitat de metges i jutges hàbils no solament pels artesans i poble baix, sinó també per aquells que s'aprecien d'haver estat educat com a homes lliures ? ¿ No és una cosa vergonyosa i una prova insigne d'ignorància el veure's forçat a acudir a un justícia estranya per no ésser un mateix just, i el convertir als altres en amos i jutges del seu dret ?
407d. Crec, en definitiva, que no han de curar-se aquells que per la seva mala constitució no poden aspirar al terme ordinari de la vida marcat per la natura, perquè això no és ni convenient per a ells ni per a l'Estat.
412a. Per això, aquell que ha arribat a trobar el degut equilibri entre la gimnàstica i la música, i les aplica convenientment a la seva ànima, mereix molt més que el nom de músic i posseeix millor la ciència de les harmonies, que aquell que es limita a temprar les cordes del seu instrument.
387b. Conjurem a Homer i als altres poetes a que no portin malament que esborrem de les seves obres aquests passatges i d'altres de semblants. No perquè no siguin poètics i que no afalaguin agradablement a l'oïda pública; però quan més bells són, tant més perillosos són per als al·lots i per als homes que, destinats a viure lliures, han de preferir la mort a la servitud.
398a. Després, si un d'aquests homes, hàbils en l'art d'imitar-ho tot i d'adoptar mil formes diferents, vingués a la nostra ciutat per exhibir-hi es seu art i les seves obres, nosaltres li rendiríem homenatge com a un home diví, meravellós i corprenedor; però li diríem que el nostres Estat no pot posseir un home de la seva condició i que ens era impossible acceptar persones semblants. Li demanaríem després d'haver derramat mirra sobre els nostres caps i d'haver-la adornat amb ínfules de llana; i ens donaríem per satisfets amb tenir un poeta i un recitador més auster i menys agradable, si be més útil, que imités el to del discurs que convé a l'home de bé, i seguís escrupolosament les fórmules que hem prescrit al traçar el pla de l'educació dels nostres guerrers.
403d. Després de la música, formarem als nostres joves en la gimnàstica.
¿Com no ?
Es precís que es consagrin a ella seriosament des de molt aviat i per tota la vida. Heus aquí el meu pensament sobre aquest punt; Mira si és el teu també. No és, al meu parèixer, el cos, per ben constituït que estigui aquest, el que per la seva pròpia virtut fa l'ànima bona; pel contrari l'ànima, quan es bona, es la que dona al cos, per la seva pròpia virtut, tota la perfecció de que es susceptible; ¿que et pareix ?
405b. ¿Hi ha en l'Estat senyal més segura d'una mala i viciosa educació que la necessitat de metges i jutges hàbils no solament pels artesans i poble baix, sinó també per aquells que s'aprecien d'haver estat educat com a homes lliures ? ¿ No és una cosa vergonyosa i una prova insigne d'ignorància el veure's forçat a acudir a un justícia estranya per no ésser un mateix just, i el convertir als altres en amos i jutges del seu dret ?
407d. Crec, en definitiva, que no han de curar-se aquells que per la seva mala constitució no poden aspirar al terme ordinari de la vida marcat per la natura, perquè això no és ni convenient per a ells ni per a l'Estat.
412a. Per això, aquell que ha arribat a trobar el degut equilibri entre la gimnàstica i la música, i les aplica convenientment a la seva ànima, mereix molt més que el nom de músic i posseeix millor la ciència de les harmonies, que aquell que es limita a temprar les cordes del seu instrument.
2/8/08
El batec del dissabte
Dissabte de carretera, de camins de pols, de pujades i davallades, de necessàries parades per no sol·licitades i instantànies que a l'instant ja són de passat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)