27/7/08
Diumenge de retalls
369c. Així es que, com que la necessitat d'una cosa ha obligat a un home a unir-se a un altre, i una altra necessitat a un altre home, l'aglomeració d'aquestes necessitats reuní en una mateixa vivenda a molts homes amb la mira d'ajudar-se mútuament, i a aquesta societat l'hem anomenat Estat; ¿no és així ?
373b. L'Estat sa, de que he parlat en el començament, resultarà massa petit. Serà precís engrandir-lo i fer-hi entrar multitud de gents, que el luxe, no la necessitat, ha introduït en els Estats, com el caçadors de tots els gèneres i aquells l'art del quals consisteix en limitació mitjançant figures de colors i sons; a més, els poetes, amb tota la seva cort, els rapsodes , els actors, els dansaires i els empresaris.
373e. Després, si volem tenir suficients pastures i terra de cultiu, ens serà precís robar-la als nostres veïnats; i els nostres veïnats faran el mateix respecte a d'altres, si traspassant els límits dels necessari, s'entreguen al desig insaciable de tenir.
376e. ¿Quina educació convé donar-los – relatiu als governants - ? ¿ No serà difícil donar-los altra millor que la practicada tradicionalment per nosaltres, i que consisteix en formar el cos mitjançant la gimnàstica i l'ànima mitjançant la música ?
377b. Tampoc ignoraràs que tot depen del començament, sobretot tractant-se d'al·lots, perquè en aquesta edat la seva ànima, encara tendra, rep més fàcilment totes les impressions que es volen.
387a (Nota:Relatiu a l'accés a determinats coneixements) Malgrat que tot això fos cert, no són coses que s'hagin d'explicar a al·lots desproveïts de raó; és precís condemnar-les al silenci; o si s'ha de parlar-ne, sols cals fer-ho en privat i davant d'un nombre reduït d'oients,amb expressa prohibició de revelar res, i després d'haver-los fet immolar no un porc, sinó una víctima preciosa i rara a fi de limitar-ne el nombre d'iniciats.
379c (Nota:Relatiu a la divinitat com a causant únicament del bé) En conseqüència – prosseguí -, Déu , essent essencialment bo, no és causa de totes les coses, com es diu comunament.
380b. Per tant – vaig dir -, la nostra primera llei i primera regla relativa als deus serà obligar als nostres ciutadans a reconèixer, tant si parlen com si escriuen, que déu no es autor de totes les coses, sinó únicament de les bones.
381c. (Nota: Relatiu a la perfecció de la divinitat) Llavors es impossible que déu vulgui canviar de forma – vaig concloure -. Y cadascun dels deus, molt bo i molt bell per natura, conserva sempre la forma que li es pròpia.
373b. L'Estat sa, de que he parlat en el començament, resultarà massa petit. Serà precís engrandir-lo i fer-hi entrar multitud de gents, que el luxe, no la necessitat, ha introduït en els Estats, com el caçadors de tots els gèneres i aquells l'art del quals consisteix en limitació mitjançant figures de colors i sons; a més, els poetes, amb tota la seva cort, els rapsodes , els actors, els dansaires i els empresaris.
373e. Després, si volem tenir suficients pastures i terra de cultiu, ens serà precís robar-la als nostres veïnats; i els nostres veïnats faran el mateix respecte a d'altres, si traspassant els límits dels necessari, s'entreguen al desig insaciable de tenir.
376e. ¿Quina educació convé donar-los – relatiu als governants - ? ¿ No serà difícil donar-los altra millor que la practicada tradicionalment per nosaltres, i que consisteix en formar el cos mitjançant la gimnàstica i l'ànima mitjançant la música ?
377b. Tampoc ignoraràs que tot depen del començament, sobretot tractant-se d'al·lots, perquè en aquesta edat la seva ànima, encara tendra, rep més fàcilment totes les impressions que es volen.
387a (Nota:Relatiu a l'accés a determinats coneixements) Malgrat que tot això fos cert, no són coses que s'hagin d'explicar a al·lots desproveïts de raó; és precís condemnar-les al silenci; o si s'ha de parlar-ne, sols cals fer-ho en privat i davant d'un nombre reduït d'oients,amb expressa prohibició de revelar res, i després d'haver-los fet immolar no un porc, sinó una víctima preciosa i rara a fi de limitar-ne el nombre d'iniciats.
379c (Nota:Relatiu a la divinitat com a causant únicament del bé) En conseqüència – prosseguí -, Déu , essent essencialment bo, no és causa de totes les coses, com es diu comunament.
380b. Per tant – vaig dir -, la nostra primera llei i primera regla relativa als deus serà obligar als nostres ciutadans a reconèixer, tant si parlen com si escriuen, que déu no es autor de totes les coses, sinó únicament de les bones.
381c. (Nota: Relatiu a la perfecció de la divinitat) Llavors es impossible que déu vulgui canviar de forma – vaig concloure -. Y cadascun dels deus, molt bo i molt bell per natura, conserva sempre la forma que li es pròpia.
26/7/08
20/7/08
Diumenge de retalls
359a. Escolta ara quines són, com he anunciat al començament, la natura i l'origen de la justícia. Es diu que es un bé en sí cometre una injustícia i un mal sofrir-la. Però resulta més gran el sofrir-la que el cometre-la. Els homes han comés i sofert la injustícia alternativament; varen experimentar ambdues coses, i després d'haver-se danyat els uns als altres durant molt de temps, no podent el més dèbils evitar els atacs dels mes forts, ni a la vegada poder-los atacar, varen creure que era un interès comú impedir el no rebre ni cometre cap dany. De aquí nasqueren les lleis i les convencions. S'anomenà just i legítim el que fou ordenat per llei. Tal es l'origen i l'essència de la justícia, la qual ocupa un terme mig entre el més gran bé, que consisteix en ser injust impunement, i el més gran mal, que és el no poder venjar-se de la injuria rebuda.
359c. Donem a tots, justs e injusts , un poder igual per fer el que vulguin; seguim-los i veiem a on condueix la passió a l'un i a l'altre. No tardarem en sorprendre a l'home just seguint les passes de l'injust, arrossegat com ell pel desig de posseir sense parar mes i mes, desig al qual tota natura aspira a complir com una cosa bona en sí, però que la llei reprimeix i en limita per força, per respecte a la igualtat.
360a. Ara bé; si existissin dos anells d'aquesta espècie ( nota: donen la invisibilitat ), i es donessin un a un home just i l'altre a un home injust, és opinió comú que no es travaria un home amb un caràcter prou fer per a poder mantenir-se en la justícia i abstenir-se de tocar els bens aliens, quan impunement podria arrancar de la plaça pública tot el que volgués, entrar en les cases, abusar de totes les persones, matar als uns, alliberar de les cadenes als altres i realitzar tot el que volgués amb el mateix poder que els deus enmig dels mortals.
365c. Jo he de atenir-me al que diuen els savis, i donat que afirmen que l'aparença guanya la realitat i es mestressa de la benaurança, accepto resolt aquest camí ; vestiré formes exteriors de virtut i portaré darrera meu la guineu astuta i enganyadora del savi Arquíloco.
365d. Emprarem la eloqüència i, a manca de ella, la força per escapolir-nos al càstig dels nostres crims.
366c. Dic mes: encara que un home estigues persuadit de que tot el que he dit es falç ( nota : defensa de la injustícia com a via ), i que la justícia és el més gran de tots el bens, lluny d'enfadar-se contra els qui veies en el partit contrari, no podria menys que disculpar-los; per que sap que, a excepció d'aquells als quals l'excel·lència de caràcter fa que els vici els hi inspiri un horror natural, o que se n'abstenen pel seu elevat saber, ningú es just per pròpia voluntat; i que si algú combat la injustícia es perquè la covardia, la vellesa o qualsevol altra debilitat el fan impotent per obrar el mal.
359c. Donem a tots, justs e injusts , un poder igual per fer el que vulguin; seguim-los i veiem a on condueix la passió a l'un i a l'altre. No tardarem en sorprendre a l'home just seguint les passes de l'injust, arrossegat com ell pel desig de posseir sense parar mes i mes, desig al qual tota natura aspira a complir com una cosa bona en sí, però que la llei reprimeix i en limita per força, per respecte a la igualtat.
360a. Ara bé; si existissin dos anells d'aquesta espècie ( nota: donen la invisibilitat ), i es donessin un a un home just i l'altre a un home injust, és opinió comú que no es travaria un home amb un caràcter prou fer per a poder mantenir-se en la justícia i abstenir-se de tocar els bens aliens, quan impunement podria arrancar de la plaça pública tot el que volgués, entrar en les cases, abusar de totes les persones, matar als uns, alliberar de les cadenes als altres i realitzar tot el que volgués amb el mateix poder que els deus enmig dels mortals.
365c. Jo he de atenir-me al que diuen els savis, i donat que afirmen que l'aparença guanya la realitat i es mestressa de la benaurança, accepto resolt aquest camí ; vestiré formes exteriors de virtut i portaré darrera meu la guineu astuta i enganyadora del savi Arquíloco.
365d. Emprarem la eloqüència i, a manca de ella, la força per escapolir-nos al càstig dels nostres crims.
366c. Dic mes: encara que un home estigues persuadit de que tot el que he dit es falç ( nota : defensa de la injustícia com a via ), i que la justícia és el més gran de tots el bens, lluny d'enfadar-se contra els qui veies en el partit contrari, no podria menys que disculpar-los; per que sap que, a excepció d'aquells als quals l'excel·lència de caràcter fa que els vici els hi inspiri un horror natural, o que se n'abstenen pel seu elevat saber, ningú es just per pròpia voluntat; i que si algú combat la injustícia es perquè la covardia, la vellesa o qualsevol altra debilitat el fan impotent per obrar el mal.
19/7/08
El batec del dissabte
Dissabte de rodalies, estacions de llarga parada i viatge de contemplació de la creació amb mirada estètica.
12/7/08
El batec del dissabte
Dissabte de melancolia i descobriment. A tu viatger et seduirà el record i t'indicarà el camí de tornada, a tu també et manté, despert i et senyalarà la via del descobriment.
5/7/08
I el deu relativista contesta (II)
Que cal fer quan les eines son escasses i el camp, per grandària, les ridiculitza ?
Cal no fer res, i anestesiat contemplar l'indomable o fugir endut per la follia al veure's posseïdor de tant patètic instrumental i en conseqüència optar per l'engany propi en la forma d'un nou personatge de peces de préstec o declarar-se en quebra i al fer-ho esperar que els creditors no voldran cobrar el que els pertoca en justícia ?
En temps de crisi cal recordar d'on venim i quines esperances ens hi havien dut, amb justa mirada introspectiva. Incapaç de reconèixer la pèrdua, incapaç d'obtenir guany, tant sols qui l'ha sentit pot viure en l'esperança.
Temps ha arribat de receptar espai per construir eines noves i mentre obrar amb les ja existents.
Ara toca fluir, ésser imperceptible en una mar abraonada i al no oposar-se vèncer-la.
Cal no fer res, i anestesiat contemplar l'indomable o fugir endut per la follia al veure's posseïdor de tant patètic instrumental i en conseqüència optar per l'engany propi en la forma d'un nou personatge de peces de préstec o declarar-se en quebra i al fer-ho esperar que els creditors no voldran cobrar el que els pertoca en justícia ?
En temps de crisi cal recordar d'on venim i quines esperances ens hi havien dut, amb justa mirada introspectiva. Incapaç de reconèixer la pèrdua, incapaç d'obtenir guany, tant sols qui l'ha sentit pot viure en l'esperança.
Temps ha arribat de receptar espai per construir eines noves i mentre obrar amb les ja existents.
Ara toca fluir, ésser imperceptible en una mar abraonada i al no oposar-se vèncer-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)