Navega serenament i escolleix la llum del teu destí, que és ara, altrament continuaràs navegant per l'eternitat commogut pels desitjos que et provoquen els raigs. A l'apropar-te'n a un t'allunyaràs d'aquell i així infinitament atrapat en un desig del tot, mai assoliràs els beneficis del particular, car tots et seran negats.
Escolleix un far de guia, fes parada en un port i quan la nostàlgia de les llums que has deixat enrere hagi desaparegut, serà arribat el moment de la partida.
Tanmateix intentaré ajudar-te en aquests paranys que tu mateix has gestat. Sobre la finitud, la certesa, els límits i les capacitats et posaré alguns exemples d'altres univers germans per si això et pot servir de guia.
Incolor
Hi ha un món ben estrany tot ell de color blanc, perfectament il·luminat on l'ombra no hi es possible, l'anomenarem “món blanc”. Les formes que l'habiten, desconeixen qualsevol color, per aquestes el blanc mai existirà. Mentre pels ésser privilegiats que contemplen en la distància aquest – color – es ben present i homogeni.
Els ésser d'aquest món estan inhabilitats per captar el color, donat que de res els serviria. Però tanmateix el seu món no deixarà pas d'ésser blanc, estàtic, totalment limitat i inaccessible donat que el coneixement de base és referencial. I estar atrapats en el referent no els permet trencar la barrera de la ignorància, sinó que n'és la causa principal. Observa que aquests és un dels mons més simples, finits i amb una de les certeses mínimes possible, però la ignorància és absoluta.
Divisió
Hi ha un altre món, un xic més complex, “món divisió”, format per dues habitacions una al costat de l'altra però separades per un mur infranquejable. Ambdues habitacions estan aïllades una de l'altra, però no totalment, el só s'hi pot transmetre de l'una a l'altra.
En l'habitacio A hi ha un aparell de música.
En l'habitació B hi han dos éssers. E1 té la vista desenvolupada mentre que E2 no, però E2 ha desenvolupat un cert sentit que li permet percebre les vibracions.
E1 percep una realitat dimensional i colorista de B -negada a E2 – a l'hora que E2 per mitja de les vibracions que percep en la paret contigua a B, s'adona que hi ha quelcom mes enllà – A – i que hi ha alguna causa de les vibracions.
El sumatori de la realitat de E1 i E2 concedeix una realitat pròxima, però incompleta. En aquest cas una major complexitat i una certa col·laboració en el sumatori permet obtenir un major grau d'aproximació. La habitació A malgrat existir sempre els restarà negada, l'ésser E2 ha pogut mitjançant un mecanisme vàlid per B fer una aproximació sobre A. Això ha estat possible per que el coneixement referencial per conèixer B es el mateix – similar – per conèixer A i per tant era aplicable al cas.
Et deixaré doncs amb aquest interrogant. No serà el límit més en el mecanisme referencial de coneixement que no pas en la complexitat pròpiament del que es persegueix conèixer.
Pensa, si vols i et convé, que passaria si els ésser de “Incolor” els poséssim a “Divisió” i a l'inravés, plantejat fins on pot arribar l'imaginari dels éssers de habitació B per descriure habitació A.
Mes endavant ja et parlaré de la llibertat i totes les qüestions que has encetat anteriorment, però si que t'he de dir, que has de procurar no obrar de forma tan precipitada.
" Aprén a atracar en ports i cales.
Defugeles quan ja et siguin familiars. "
Defugeles quan ja et siguin familiars. "
