10/2/08

2008 una odissea a Internet

Avui mon pare està cansat, trist, desanimat, amargat, avorrit, no sé molt bé que li passa, tant sols repeteix un cop i un altre “Internet Explorer, Internet Explorer, Interrrrr..er”.

Hem diu que la història té moltes cares, jo de tot plegat en sé ben poca cosa, car la meva història ni tant sols pot mesurar-se en mesos.

Afortunats aquells cercadors de dinosaures, potser ignorants, en son els seus usuaris, mes el temps també convertirà en sorra als obstinats en no adaptar-se al medi natural. Mon pare hem diu que en la història de la informàtica i en especial en la de l'Internet Explorer, aquest deixarà diverses petjades per la posteritat ( damunt el fang ).

La petjada de la feina mal feta
Té les seves conseqüències i massa cops, desgraciadament els qui han estat originaris de la causa no en pateixen de primera mà les conseqüències. Quants milions d'hores malvaratades per tots aquells que amb paciència infinita es veuen abocats dia a dia a exercir d'exorcistes, xamans o curanderos del binari. Emprant remeis miraculosos de pegats de codi, curen els malalts – pàgines web – d'aquesta pandèmia moderna que és l'Internet Explorer.

La petjada de la incomprensió.
Mai tant pocs havien estat tant incompatibles, fins i tot amb els germans de la mateixa família, i es que els monstres a cops deriven en una torre de babel indesxifrable. Amb l'Internet Explorer algún iluminat, profeta d'un altre món, engolidor de begudes visionaries va voler realitzar el miracle de la conversió del cercle en un cuadrat. Senyors que en sabeu tant, no cal inventar la roda, fa temps que existeix i funciona molt bé. El que cal es fabricar rodes de qualitat, adaptades per a qualsevol terreny, tant vàlides per territoris escarpats com per les planures.

La petjada de la vergonaya.
Vergonya aliena, pero heretada per professió, dels pares que han engendrat un fill tant bord, tort, esquerp i mal sofrit, que volen parlar tots els idiomes amb tothom ben just li be que pugui pronunciar dues paraules amb sentit. Però no hi ha mal que no tingui el seu costat profitós i es que ara l'usuari ha recuperat la fe en la divinitat, no podia ésser d'altra manera, sinó com podria explicar-se el miracle de que passats 5 minuts tot encara mig funcioni. Deus Ex Machina.

La petjada de que amb el temps tot encara es pot fer molt pitjor.
El temps passa i encara tot va molt pitjor i el mes intrigant no es l'ara, sinó el que queda per venir. La confiança fa dies se'n va anar a un pais que es diu Trash i ves per on diuen que aquest pais està molt net i molt polit. Sembla que la confiança ja no la podrem recuperar, tampoc les hores perdudes.

"El metge diu que la malaltia ha estat llarga,
ja no respon a cap medicació i
cal practicar cirurgia d'urgència
eradicant aquells òrgans malalts
en previsió d'una defunció total "

Prefaci sense data
Senyors de Microsoft, m'heu matat a temps, savis com sou, i es que quan la gestació ha sigut dolenta, el fill ha estat mal parit i ha sortit lleig de nassos, cal fer el que els espartats – matarlo – taula raça i començar de vell nou.