Diumenge de retalls

382a. La mentida, parlant amb propietat, és la ignorància, que afecta l'ànima del que és enganyat; perquè la mentida en les paraules no és res més que una expressió del sentiment que l'ànima experimenta; no és una mentida pura, sinó un fantasma fill de l'error.

387b. Conjurem a Homer i als altres poetes a que no portin malament que esborrem de les seves obres aquests passatges i d'altres de semblants. No perquè no siguin poètics i que no afalaguin agradablement a l'oïda pública; però quan més bells són, tant més perillosos són per als al·lots i per als homes que, destinats a viure lliures, han de preferir la mort a la servitud.

398a. Després, si un d'aquests homes, hàbils en l'art d'imitar-ho tot i d'adoptar mil formes diferents, vingués a la nostra ciutat per exhibir-hi es seu art i les seves obres, nosaltres li rendiríem homenatge com a un home diví, meravellós i corprenedor; però li diríem que el nostres Estat no pot posseir un home de la seva condició i que ens era impossible acceptar persones semblants. Li demanaríem després d'haver derramat mirra sobre els nostres caps i d'haver-la adornat amb ínfules de llana; i ens donaríem per satisfets amb tenir un poeta i un recitador més auster i menys agradable, si be més útil, que imités el to del discurs que convé a l'home de bé, i seguís escrupolosament les fórmules que hem prescrit al traçar el pla de l'educació dels nostres guerrers.

403d. Després de la música, formarem als nostres joves en la gimnàstica.
¿Com no ?
Es precís que es consagrin a ella seriosament des de molt aviat i per tota la vida. Heus aquí el meu pensament sobre aquest punt; Mira si és el teu també. No és, al meu parèixer, el cos, per ben constituït que estigui aquest, el que per la seva pròpia virtut fa l'ànima bona; pel contrari l'ànima, quan es bona, es la que dona al cos, per la seva pròpia virtut, tota la perfecció de que es susceptible; ¿que et pareix ?

405b. ¿Hi ha en l'Estat senyal més segura d'una mala i viciosa educació que la necessitat de metges i jutges hàbils no solament pels artesans i poble baix, sinó també per aquells que s'aprecien d'haver estat educat com a homes lliures ? ¿ No és una cosa vergonyosa i una prova insigne d'ignorància el veure's forçat a acudir a un justícia estranya per no ésser un mateix just, i el convertir als altres en amos i jutges del seu dret ?

407d. Crec, en definitiva, que no han de curar-se aquells que per la seva mala constitució no poden aspirar al terme ordinari de la vida marcat per la natura, perquè això no és ni convenient per a ells ni per a l'Estat.

412a. Per això, aquell que ha arribat a trobar el degut equilibri entre la gimnàstica i la música, i les aplica convenientment a la seva ànima, mereix molt més que el nom de músic i posseeix millor la ciència de les harmonies, que aquell que es limita a temprar les cordes del seu instrument.