Sobre la probable improbabilitat.
Lo improbable es el límit de lo probable, entes com a que aquest primer està contigut en el segon, es a dir, i posaré un exemple. La improbabilitat de treure 6 cops seguits el mateix nombre al tirar els daus, forma part de la prohabilitat de tirar els daus. La improbabilitat es el límit de lo probable i alhora en forma part.
Sobre els robots
"En el mismo tiempo realizan un cáculo infinitesimal, calculan logaritmos a una velocidad superior a la que nosotros necesitamos para leer el resultado, y un problema que antes hubiese exigido la vida de un matemático lo resuelven en poca horas y en forma mucho más segura; la máquina no puede olvidar nada por que comprende todas las informaciones necesarias mucho mejor que un cerebro humano y en ella no cabe margen de error. Pero sobre todo la máquina no tiene experiencias, no tiene miedo ni esperanzas, que solo sirven para estorbar, no tiene deseos en cuanto al resultado, sino que trabaja según la pura lógica de la probabilidad, por eso sostengo yo que el robot comprende mejor que el hombre, sabe mejor lo que sucederá en el futuro que nosotros, por que lo calcula, no especula ni sueña, sino que es gobernada por sus propios resultados y no puede equivocarse; el robot no necesita intuiciones ... "
"Los primitivos trataban de anular la muerte reproduciendo el cuerpo humano ( esculturas ); nosotros en cambio, lo hacemos sustituyendo al hombre. Técnica en lugar de mística."
Homo Faber - Max Frisch ( 1965 )
Reflexions varies:
Primer que tot recordar que etimològicament robot significa esclau, el primer que empra tal terminología es Isaac Asimov i ara no record exactament d'on prové la paraula ( hem sona que es polaca, però no n'estic segur ).
Segonament, cal anar amb molta cura quin significat li donem al mot "comprendre", es a dir té realment significat un càlcul quan no el podem relacionar amb la realitat, d'entrada semblaría que no. I en tot cas, tota calculadora, que operi de forma mecànicament, té el resultat predeterminat abans de començar i el que esta predeterminat no sembla que precisi de comprensió, sinó d'operació, de mecànica, d'engranatge que es quelcom distint.
En tercer lloc, podríem pensar en la lògica, en el llenguatge lògic. Aquí li podriem otorgar primerament el nivell de "saber operar", però, ¿ pot comprendre la màquina el que nosaltres no podem comprendre?, es a dir, nosaltres entenem la operació suma, per que la abstracció la traslladem a la realitat. Però hi hauria comprensió en la mecànica de la suma pròpiament ? jo diría que no. En tot cas si que hi ha intel.ligència, entesa en el sentit etimològic estricte, es a dir, "escollir be". La màquina és intel.ligent per que escolleix bé, però no compren res.
Un example el trobaríem en google, que tot ho sap i res enten.
Referent a la eternitat, que es el problema clàssic de la mort, dubt molt que la tècnica pugui desplaçar el mite, en tot cas la tècnica desplaça un cert espai conceptual de la humanitat, diguem-ne que crea o participa en una certa cosmovisió. La tècnica ha destruït el mite, si efectivament. Però no crec que hagi ocupat el seu lloc en lo referent al problema de la eternitat, simplement aquest ara, es un problema que esta al descobert en el món contemporani i on abans hi havia "la pau que donava el mite", ara hi ha la "duresa d'una realitat indigesta".
