Diumenge de retalls

359a. Escolta ara quines són, com he anunciat al començament, la natura i l'origen de la justícia. Es diu que es un bé en sí cometre una injustícia i un mal sofrir-la. Però resulta més gran el sofrir-la que el cometre-la. Els homes han comés i sofert la injustícia alternativament; varen experimentar ambdues coses, i després d'haver-se danyat els uns als altres durant molt de temps, no podent el més dèbils evitar els atacs dels mes forts, ni a la vegada poder-los atacar, varen creure que era un interès comú impedir el no rebre ni cometre cap dany. De aquí nasqueren les lleis i les convencions. S'anomenà just i legítim el que fou ordenat per llei. Tal es l'origen i l'essència de la justícia, la qual ocupa un terme mig entre el més gran bé, que consisteix en ser injust impunement, i el més gran mal, que és el no poder venjar-se de la injuria rebuda.

359c. Donem a tots, justs e injusts , un poder igual per fer el que vulguin; seguim-los i veiem a on condueix la passió a l'un i a l'altre. No tardarem en sorprendre a l'home just seguint les passes de l'injust, arrossegat com ell pel desig de posseir sense parar mes i mes, desig al qual tota natura aspira a complir com una cosa bona en sí, però que la llei reprimeix i en limita per força, per respecte a la igualtat.

360a. Ara bé; si existissin dos anells d'aquesta espècie ( nota: donen la invisibilitat ), i es donessin un a un home just i l'altre a un home injust, és opinió comú que no es travaria un home amb un caràcter prou fer per a poder mantenir-se en la justícia i abstenir-se de tocar els bens aliens, quan impunement podria arrancar de la plaça pública tot el que volgués, entrar en les cases, abusar de totes les persones, matar als uns, alliberar de les cadenes als altres i realitzar tot el que volgués amb el mateix poder que els deus enmig dels mortals.

365c. Jo he de atenir-me al que diuen els savis, i donat que afirmen que l'aparença guanya la realitat i es mestressa de la benaurança, accepto resolt aquest camí ; vestiré formes exteriors de virtut i portaré darrera meu la guineu astuta i enganyadora del savi Arquíloco.

365d. Emprarem la eloqüència i, a manca de ella, la força per escapolir-nos al càstig dels nostres crims.

366c. Dic mes: encara que un home estigues persuadit de que tot el que he dit es falç ( nota : defensa de la injustícia com a via ), i que la justícia és el més gran de tots el bens, lluny d'enfadar-se contra els qui veies en el partit contrari, no podria menys que disculpar-los; per que sap que, a excepció d'aquells als quals l'excel·lència de caràcter fa que els vici els hi inspiri un horror natural, o que se n'abstenen pel seu elevat saber, ningú es just per pròpia voluntat; i que si algú combat la injustícia es perquè la covardia, la vellesa o qualsevol altra debilitat el fan impotent per obrar el mal.