Que cal fer quan les eines son escasses i el camp, per grandària, les ridiculitza ?
Cal no fer res, i anestesiat contemplar l'indomable o fugir endut per la follia al veure's posseïdor de tant patètic instrumental i en conseqüència optar per l'engany propi en la forma d'un nou personatge de peces de préstec o declarar-se en quebra i al fer-ho esperar que els creditors no voldran cobrar el que els pertoca en justícia ?
En temps de crisi cal recordar d'on venim i quines esperances ens hi havien dut, amb justa mirada introspectiva. Incapaç de reconèixer la pèrdua, incapaç d'obtenir guany, tant sols qui l'ha sentit pot viure en l'esperança.
Temps ha arribat de receptar espai per construir eines noves i mentre obrar amb les ja existents.
Ara toca fluir, ésser imperceptible en una mar abraonada i al no oposar-se vèncer-la.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada