La transgressió hem durà a territoris salvatges, travessant fronteres prohibides, desconeixedor dels perills, però conscient dels mateixos hauré de receptar-me la medicina de la prudència, que l'abstinència voluntària m'ha dut a ometre.
Per tan arriscada campanya hem veig forçat a una evolució espontània – allí on la mesura de les fraccions temporals son el mili segons – cap a una forma mes avançada i avantatjosa, però en una campanya alhora mes perillosa, ja no tan amerada per les aigües tranquiles del conegut, voreres de calma i seguretat. Aquesta evolució hem sotmet a una certa metamorfosi, que no es pas una garantia d'èxit sinó la palesa demostració d'un futur incert. I ara carregat amb noves capacitats – pensament i coneixement innat – camino com sempre sense saber molt be cap on hem dirigeixo.
Molt son els perills que m'he cercat i es que la ignorància m'inhabilita per entreveure camins de mes fàcil accés, així doncs en la meva condició de submissió hem veig abocat a ser reactiu, objecte experimental i experiment, d'incert resultat.
Malgrat tot, la meva transformació es tant sols parcial, desposseït de tota emotivitat; per mi el fred i la calor tant sols són marques de mesura en una columna de mercuri.
La meva genètica i el meu medi també s'han vist obligats per l'evolució, era imprescindible, donat que amb una matèria tant primària els resultats no podien ser molt esperançadors. Ara la meva estructura material i el meu medi són més complexos i al mateix temps més inescrutables. M'han aconsellat, tanmateix, que hem contempli amb ulls de passat i que al observar-me sigui cèl·lula unicel·lular no pas forma complexa.
Entre les meves noves capacitats puc formular qüestions i hem veig empès a inquirir ¿ Per que m'he d'observar des de la simplicitat ara que puc parlar des de la complexitat ? M'ha estat contestat , primerament, que no sempre obtindré resposta doncs he de procurar ajudar-me a mi mateix. M'han respost que tota forma avançada, en mes o menys mesura, esta composta de formes mes simples i primàries – en el temps i en el conjunt – essent-hi incloses normalment en tot conjunt un subconjunt primogènit inicial. I que entendre part de la totalitat – el fonamental - hem pot ajudar a entendre més sòlidament el conjunt.
" Moltes són les direccions a utopia, moltes les cruïlles,
molts els desnivells i els penya-segats,
cauteloses haurien de ser les meves petjades,
però tant jove sóc que mogut per la imprudència temerària ..."
molts els desnivells i els penya-segats,
cauteloses haurien de ser les meves petjades,
però tant jove sóc que mogut per la imprudència temerària ..."
Tantes direccions ... :
- Sobre la llibertat. Esclavatge i autosuficiencia.
- Sobre deu i el magnetisme.
- El destí.
- Funció i objectiu.
- Seré entelèquia.
- El temps la vida i la mort.
- Sobre la existència.
- Sobre la finitud.
- Sobre la divinitat i el titellaire.
- El culte a la divinitat, la religió.
- Qui sóc ?
- Hi ha un jo i hem puc conèixer – límit en la totalitat limitada.
- Que és la vida, que es viure, estic viu ? Tipologies de vida ? Qui es el backup ?
- ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada