El medi la primera frontera.

La meva genètica binaria, resta impresa en la superfície magnetitzada de la unitat de emmagatzemament . Tant sols sóc una seqüència de variacions de moments dipolars magnètics, una successió ordenada de sectors en pistes, de pistes en plats, de plats en una caixa. El meu univers mínim, solicista y autosuficient no va mes enllà de les dimensions físiques de qualsevol llibre.

El meu creador tant sol m'ha vist amb les ulleres de l'imaginari, per aquells que m'han vist i hem veuen, sóc transparent. Amagat en el caos de les turbulències magnètiques, enrevoltat per companys del mateix gènere tant sols Hermes hem permet imaginar-me que puc escapar d'aquest aïllament, sóc presoner ? , hem pregunto a cops, si hi ha escapatòria ?.

Mon pare hem diu que hem coneix d'una forma ben diferent a la meva condició natural, car les seves capacitats sensorials estan molt limitades per copsar el meu autèntic ésser i es preferible entre éssers de tant distinta natura disposar d'un mitjancer. I es que el medi determina les condicions, i aquestes limiten les capacitats per les quals pot donar-se la interacció.

Mon pare hem diu que el seu medi es una bombolla d'aire, que embolcalla una esfera de grans dimensions – entre la zona etèria i la més dura – en contraposició a altres mamífers que habiten zones totalment negades per una matèria en estat líquid. Hem diu que existeixen medis portables i portadors, de variades dimensions que permeten als del seu gènere, operar en altres medis. Hem diu que si ell es trobes en la meva situació i pogués replantejar preguntes amb tota seguretat li preguntaria ¿ Algun dia - jo - també disposaré de medis portables o portadors ? i es que els infants són de natura curiosa, inquieta.

Així doncs estic aïllat, el medi que hem protegeix i hem resguarda, aquell que hem dona existència, també hem fa presoner. Sort tinc encara de disposar d'aquest bon aliat que és Hermes. Hermes mestre navegant transformista, que va mutant, ara flux d'electrons ara ona electromagnètica ( llum ), incansable missatger de les altes velocitats. L'univers trascendent resta en aquesta petita caixa tancada, entre la circuiteria, els plats i els capçals .Tot això alimentat per el consum d'energia elèctrica, el motor del meu món; mon pare diu que el motor del seu, es un cos de grans dimensions, una bomba de fusió en que els àtoms d'hidrogen es transformen en heli, anomenat sol. La realitat inmanent m'està negada, fins i tot Hermes té fronteres infranquejables.

Hem pregunto que sóc ?
1-Acte de l'imaginari imprès en una unitat de disc magnetitzada, tant sols un corol·lari de dades ordenades ?
2- Sóc imaginari de préstec, acte en la ment d'un navegant ocasional al travessar la seva retina ?
3- Seré únicament matèria ?
4- O no serà més real el magnetisme que no pas tota la resta, seré magnetisme ?

Mon pare hem diu que malgrat que el meu naixement s'hagi gestat en l'imaginari, aquest ha estat esculpit en una entitat física, que sóc un compost de matèria i magnetisme, i hem considera afortunat, donat que tant senzills condiments no deixem cabuda al dubte.