Això li va pregunta en Bill Cosbi l'any 1973 a en Groucho Marx ( minut 2:20 )
I heus aquí la resposta:
Groucho : He tingut seriosos dubtes sobre la vida abans de la mort.
Groucho : Jo crec en la mort durant la vida.
Groucho : Jo i tothom que està veient aquest programa.
Curiosament, he agafat els dos diccionaris de filosofía que tinc i he cercat les dues acepcions; mort i vida ( poques feines en un dissabte de pluja. Malauradament el satèl.lit americà ha tornat a fer un predicció encertada, ¿ quina part de responsabilitat li pertoca ? ).
En un dels dos diccionaris, el mot vida no té cap entrada i en l'altre el desenvolupament del mateix és, com a mínim, modest ( fenomen biològic versus concepte filosòfic entés com a la realitat radical a partir de la qual ha de iniciar-se la reflexió filosòfica ).
Relatiu a la mort ambdós diccionaris contenen abundants accepcions sobre el tema. La mort definida com a negació ( el final de la vida ), amb les diverses variants; biològic, ètic, religiós, bioètica. Mentre els existencialistes viuen la mort – Heidegger – com un procés des que naixem ( la angustia de la mort ), altres corrents en destaquen la imposibilitat de viure-la, “la mort no és un event de la vida, no es pot viure la mort”.
La conclusió – en aquest dissabte de pluja, gris, fred i solitari – és que al llarg de la història s'ha cremat molta tinta amb el tema de la mort – per altra banda inevitable, tanta inversió per tant pobres resultats ... – i la vida és l'eterna abandonada. ( "Vida" i "eterna" en una mateixa frase, paradoxa !!! ).
Reflexió del dia: ¿ No tenir on tonar, és com no tenir on anar ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada