Un circuit del meu sistema cerebral s'ha reconnectat. Només han estat 13 anys de repòs. En aquest ínfim lapse de temps he sobreviscut a una pandèmia de la qual, transcorreguts sis anys, sembla que ningú recorda res, com si allò que ha estat ni tan sols tingués la condició de somni.
Recordo amb claredat la batalla entre «jo i ella»: la rentadora. Recordo haver sortit victoriós d'aquella empresa. Recordo el moviment de les meves mans, descargolant la carcassa d'aquell aparell maligne, veient-ne les entranyes com un cirurgià de la mecànica aficionat. Recordo la victòria sobre la màquina, i això em duu a preguntar-me: sortiré impol·lut de la nova afrenta? Aquest animal, la IA, és quelcom diferent.
Sóc addicte. Me n'adono, no puc deixar d'emprar-la. Cada cop funciona millor, cada cop em té més atrapat; em facilita la vida, m'enverina l'ànima, ho sé. Sóc com l'aigua: el camí fàcil és la meva via.
Fins i tot li he dedicat un llibre, a ella, que ja és la més gran lectora que mai ha existit.
Quan jo no hi sigui, ella serà. Quan tots no hi siguem, ella serà el nostre llegat: una part de nosaltres mecanitzada, sòlida, eterna. Un testament d'allò que ens és negat.
1/9/26
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
