Diumenge de retalls

457d. Les dones dels nostres guerrers seran comunes totes i per a tots; cap de elles cohabitarà en particular amb cap de ells; els fills seran comuns i els pares no coneixeran els seus fills i aquests als seus pares.

459b. (Nota: sobre la intervenció en la selecció natural ). Llavors es evident que hem de formar els matrimonis mes sants que ens sigui possible; i els més avantatjosos seran evidentment els més sants. .... ¿ Y es indiferent per tu tenir fills de tots, o prefereixes tenir-los dels millors ?

459e. Es necessari, segons els nostres principis – vaig dir – que les relacions entre els individus mes notables de un i altre sexe siguin molt freqüents, i la dels individus inferiors molt rares; a més es necessari criar els fills dels primers i no dels segons, si es vol que la manada sigui excel·lent. Per altra part aquestes mesures únicament han de ésser conegudes pels magistrats, altrament seria exposar el grup del guardians a moltes discòrdies.

460b. En quan als homes que s'hagin distingit en la guerra i altres coses, se'ls concedirà, suposo, entre altres recompenses, el permís a unir-se amb més freqüència a les dones. Aquesta serà l'excusa per que l'Estat sigui majoritariament poblat per ells.

460c. Portaran a la casa comuna els fills dels millors ciutadans i els confiaran a les mainaderes, que habitaran en un sector separat de la ciutat. En quan als fills del súbdits inferiors, igual que els que naixen amb alguna deformitat se'ls ocultarà, doncs es convenient, en algun lloc secret que els estarà prohibit rebel·lar.

462c. (Nota: desunió originaria per l'interès particular ) ¿De on naix aquesta oposició de sentiments, sinó de que tots els ciutadans no diuen a l'uníson la paraula “meu” i “no meu”, i altres anàlogues amb respecte a lo aliè. ?

464a. Els nostres ciutadans, més que els de qualsevol altre lloc, participaran, per consegüent, en comú dels interessos de cada particular, que miraran com els seus personals, i en virtut d'aquesta unió s'alegraran o afligiran tots per unes mateixes coses.

465b. No ho és menys, crec jo, que els joves no s'atreviran, sens una ordre expressa dels magistrats ni a posar les mans damunt dels ancians, ni a fer-los cap espècie de violència, ni a ultratjar-los en cap ocasió. La por i el respecte son dos guardians poderosos que els contendran; el respecte mostrant-los que es un pare al qui intenten ofendre; la por, fent-los recelar que els altres defensin a l'ofès, aquests en qualitat de fills, aquells en qualitat de germans i pares.

Diumenge de retalls

369c. Així es que, com que la necessitat d'una cosa ha obligat a un home a unir-se a un altre, i una altra necessitat a un altre home, l'aglomeració d'aquestes necessitats reuní en una mateixa vivenda a molts homes amb la mira d'ajudar-se mútuament, i a aquesta societat l'hem anomenat Estat; ¿no és així ?

373b. L'Estat sa, de que he parlat en el començament, resultarà massa petit. Serà precís engrandir-lo i fer-hi entrar multitud de gents, que el luxe, no la necessitat, ha introduït en els Estats, com el caçadors de tots els gèneres i aquells l'art del quals consisteix en limitació mitjançant figures de colors i sons; a més, els poetes, amb tota la seva cort, els rapsodes , els actors, els dansaires i els empresaris.

373e. Després, si volem tenir suficients pastures i terra de cultiu, ens serà precís robar-la als nostres veïnats; i els nostres veïnats faran el mateix respecte a d'altres, si traspassant els límits dels necessari, s'entreguen al desig insaciable de tenir.

376e. ¿Quina educació convé donar-los – relatiu als governants - ? ¿ No serà difícil donar-los altra millor que la practicada tradicionalment per nosaltres, i que consisteix en formar el cos mitjançant la gimnàstica i l'ànima mitjançant la música ?

377b. Tampoc ignoraràs que tot depen del començament, sobretot tractant-se d'al·lots, perquè en aquesta edat la seva ànima, encara tendra, rep més fàcilment totes les impressions que es volen.

387a (Nota:Relatiu a l'accés a determinats coneixements) Malgrat que tot això fos cert, no són coses que s'hagin d'explicar a al·lots desproveïts de raó; és precís condemnar-les al silenci; o si s'ha de parlar-ne, sols cals fer-ho en privat i davant d'un nombre reduït d'oients,amb expressa prohibició de revelar res, i després d'haver-los fet immolar no un porc, sinó una víctima preciosa i rara a fi de limitar-ne el nombre d'iniciats.

379c (Nota:Relatiu a la divinitat com a causant únicament del bé) En conseqüència – prosseguí -, Déu , essent essencialment bo, no és causa de totes les coses, com es diu comunament.

380b. Per tant – vaig dir -, la nostra primera llei i primera regla relativa als deus serà obligar als nostres ciutadans a reconèixer, tant si parlen com si escriuen, que déu no es autor de totes les coses, sinó únicament de les bones.

381c. (Nota: Relatiu a la perfecció de la divinitat) Llavors es impossible que déu vulgui canviar de forma – vaig concloure -. Y cadascun dels deus, molt bo i molt bell per natura, conserva sempre la forma que li es pròpia.