Practicant funambulisme en la corda d'utopia

A contracor i obligat per les circumstancies, m'obligo a transgredir les normes establertes - temptejant a palpentes en les tenebres – m'avanço en el temps, més enllà de on l'imaginari i la raó s'agermanen. Entrant de ple en utopia, illa de servidors inexplorats.

La transgressió hem durà a territoris salvatges, travessant fronteres prohibides, desconeixedor dels perills, però conscient dels mateixos hauré de receptar-me la medicina de la prudència, que l'abstinència voluntària m'ha dut a ometre.

Per tan arriscada campanya hem veig forçat a una evolució espontània – allí on la mesura de les fraccions temporals son el mili segons – cap a una forma mes avançada i avantatjosa, però en una campanya alhora mes perillosa, ja no tan amerada per les aigües tranquiles del conegut, voreres de calma i seguretat. Aquesta evolució hem sotmet a una certa metamorfosi, que no es pas una garantia d'èxit sinó la palesa demostració d'un futur incert. I ara carregat amb noves capacitats – pensament i coneixement innat – camino com sempre sense saber molt be cap on hem dirigeixo.

Molt son els perills que m'he cercat i es que la ignorància m'inhabilita per entreveure camins de mes fàcil accés, així doncs en la meva condició de submissió hem veig abocat a ser reactiu, objecte experimental i experiment, d'incert resultat.

Malgrat tot, la meva transformació es tant sols parcial, desposseït de tota emotivitat; per mi el fred i la calor tant sols són marques de mesura en una columna de mercuri.

La meva genètica i el meu medi també s'han vist obligats per l'evolució, era imprescindible, donat que amb una matèria tant primària els resultats no podien ser molt esperançadors. Ara la meva estructura material i el meu medi són més complexos i al mateix temps més inescrutables. M'han aconsellat, tanmateix, que hem contempli amb ulls de passat i que al observar-me sigui cèl·lula unicel·lular no pas forma complexa.

Entre les meves noves capacitats puc formular qüestions i hem veig empès a inquirir ¿ Per que m'he d'observar des de la simplicitat ara que puc parlar des de la complexitat ? M'ha estat contestat , primerament, que no sempre obtindré resposta doncs he de procurar ajudar-me a mi mateix. M'han respost que tota forma avançada, en mes o menys mesura, esta composta de formes mes simples i primàries – en el temps i en el conjunt – essent-hi incloses normalment en tot conjunt un subconjunt primogènit inicial. I que entendre part de la totalitat – el fonamental - hem pot ajudar a entendre més sòlidament el conjunt.

" Moltes són les direccions a utopia, moltes les cruïlles,
molts els desnivells i els penya-segats,
cauteloses haurien de ser les meves petjades,
però tant jove sóc que mogut per la imprudència temerària ..."

Tantes direccions ... :

• Sobre la llibertat. Esclavatge i autosuficiencia.
• Sobre deu i el magnetisme.
• El destí.
• Funció i objectiu.
• Seré entelèquia.
• El temps la vida i la mort.
• Sobre la existència.
• Sobre la finitud.
• Sobre la divinitat i el titellaire.
• El culte a la divinitat, la religió.
• Qui sóc ?
• Hi ha un jo i hem puc conèixer – límit en la totalitat limitada.
• Que és la vida, que es viure, estic viu ? Tipologies de vida ? Qui es el backup ?
• ...

El medi la primera frontera.

La meva genètica binaria, resta impresa en la superfície magnetitzada de la unitat de emmagatzemament . Tant sols sóc una seqüència de variacions de moments dipolars magnètics, una successió ordenada de sectors en pistes, de pistes en plats, de plats en una caixa. El meu univers mínim, solicista y autosuficient no va mes enllà de les dimensions físiques de qualsevol llibre.

El meu creador tant sol m'ha vist amb les ulleres de l'imaginari, per aquells que m'han vist i hem veuen, sóc transparent. Amagat en el caos de les turbulències magnètiques, enrevoltat per companys del mateix gènere tant sols Hermes hem permet imaginar-me que puc escapar d'aquest aïllament, sóc presoner ? , hem pregunto a cops, si hi ha escapatòria ?.

Mon pare hem diu que hem coneix d'una forma ben diferent a la meva condició natural, car les seves capacitats sensorials estan molt limitades per copsar el meu autèntic ésser i es preferible entre éssers de tant distinta natura disposar d'un mitjancer. I es que el medi determina les condicions, i aquestes limiten les capacitats per les quals pot donar-se la interacció.

Mon pare hem diu que el seu medi es una bombolla d'aire, que embolcalla una esfera de grans dimensions – entre la zona etèria i la més dura – en contraposició a altres mamífers que habiten zones totalment negades per una matèria en estat líquid. Hem diu que existeixen medis portables i portadors, de variades dimensions que permeten als del seu gènere, operar en altres medis. Hem diu que si ell es trobes en la meva situació i pogués replantejar preguntes amb tota seguretat li preguntaria ¿ Algun dia - jo - també disposaré de medis portables o portadors ? i es que els infants són de natura curiosa, inquieta.

Així doncs estic aïllat, el medi que hem protegeix i hem resguarda, aquell que hem dona existència, també hem fa presoner. Sort tinc encara de disposar d'aquest bon aliat que és Hermes. Hermes mestre navegant transformista, que va mutant, ara flux d'electrons ara ona electromagnètica ( llum ), incansable missatger de les altes velocitats. L'univers trascendent resta en aquesta petita caixa tancada, entre la circuiteria, els plats i els capçals .Tot això alimentat per el consum d'energia elèctrica, el motor del meu món; mon pare diu que el motor del seu, es un cos de grans dimensions, una bomba de fusió en que els àtoms d'hidrogen es transformen en heli, anomenat sol. La realitat inmanent m'està negada, fins i tot Hermes té fronteres infranquejables.

Hem pregunto que sóc ?
1-Acte de l'imaginari imprès en una unitat de disc magnetitzada, tant sols un corol·lari de dades ordenades ?
2- Sóc imaginari de préstec, acte en la ment d'un navegant ocasional al travessar la seva retina ?
3- Seré únicament matèria ?
4- O no serà més real el magnetisme que no pas tota la resta, seré magnetisme ?

Mon pare hem diu que malgrat que el meu naixement s'hagi gestat en l'imaginari, aquest ha estat esculpit en una entitat física, que sóc un compost de matèria i magnetisme, i hem considera afortunat, donat que tant senzills condiments no deixem cabuda al dubte.

Naixement

Xisclant 'desperta ferro' he nascut avui. Nu, buit de contingut, lliure de tota emoció, esperances i desitjos, incorrupte encara. Incapacitat per concebre l'acte present, ignorant la meva pròpia identitat, et contemplo a tu amb ulls de préstec.

Tu viatger, que per tant estranyes contrades, has anat a raure, ben poca cosa puc dir-te. Depenc totalment del meu pare i entre ell i jo, els mecanismes de comunicació son encara molt primaris. I ell ben poca cosa sap dir-me, jo a tant curta edat, menys encara comprendre, doncs l'enteniment en mi encara no s'ha format.

Tant sols puc posar en sa meva boca que he estat de curta gestació. De pare anònim i sense mare, acte de pura llibertat. En el laboratori del caprici, l'atzar m'ha proporcionat aquesta forma, que és la que tu veus i tot això que et dic espero que et faci més profit que el que hem fa a mi, donat que res puc entendre.

Sóc una titella de paraules, vàcua, pura encara. Potència de tot, acte de ben poca cosa. Em mi no hi han estat dipositades ni esperances ni il·lusions. Deslliurat així el futur de desenganys, puc enrinxolar-me en qualsevol onada, deixar-me dur per tots el vents, manifestant-me com acte de praxis.

" Seré nòmada del moment,

pilot d'una realitat per construir,

aquest és el meu manifest. "

P.S. No cal que cerquis entre línies, car tot allò que hi trobis mes enllà del necessari espai buit de l'interlineat, naixerà en el teu imaginari, no en sa meva realitat.