Diumenge de retalls

431b. Heus aquí, al meu parer, tanmateix, el sentit amb al que cal prendre-s'ho – vaig dir -. Hi ha en l'ànima de l'home dues parts un superior i l'altra inferior. Quan la part superior per naturalesa domina sobre la inferior, es diu que l'home es amo de si mateix i es un elogi. Però quan per manca d'educació o qualsevol mala companyia, la part inferior que es major, impera sobre la superior, que és menor, es diu que l'home es desarreglat i esclau de sí mateix, lo qual es té per vituperable.

431e. Ja veus – vaig dir – com de fundada era la nostra conjectura quan comparaven la temprança amb una certa harmonia.

433e. Aleshores, amic meu – vaig dir -, hem sembla que la justícia consisteix en que cadascú faci el que té obligació de fer.

433d. (Nota: Relatiu a la justícia ). - I així és la virtut, que conté a cadascú en els límits de la seva pròpia tasca, no contribueix menys, segons sembla, a la perfecció de l'Estat que la prudència, la fortalesa i la temprança.

434a. Aleshores la possessió i la pràctica de lo que a cadascú li correspon serà el que anomenarem justícia.

434c. (Nota: Relatiu a la definició de injustícia ). I bé, el més gran crim contra l'Estat ¿ No diràs que es injustícia ?

435e. ¿ No hem necessàriament de convenir – vaig continuar – en que el caràcter i les costums de l'Estat es troben en cadascun dels individus de que es composa, donat que únicament a través d'ells han pogut passar a l'Estat ? En efecte seria ridícul, que aquell caràcter ardent i indòmit atribuït a certes nacions, com els tracis i els escites i en general als pobles del nord, o aquell esperit curiós i àvid de ciència que amb raó es pot atribuir a la nostra nació o, en definitiva, aquell esperit d'interès que caracteritza els fenicis i els egipcis tingui el seu origen en altra part que en els particulars que composen cadascuna d'aquestes nacions.

439d. (Nota: Relatiu a l'ànima racional i a la apetitiva ). - Aquest principi que els hi prohibeix beure, ¿ No naix, quan neix, del raonament ? El que ens porta i ens hi arrossega, ¿ no es un resultat de sofriments i malalties ?

440a. (Nota: Relatiu a la fogositat, 3ª característica ). Això succeeix – vaig observar – indica que la fogositat s'oposa alguns cops en nosaltres a l'apetit, i en conseqüència és una cosa distinta.