441e. (Nota: Relatiu a l'home equilibrat ). No hem d'oblidar tampoc que l'Estat es just quan cadascuna dels tres ordres que el composen fa únicament el que li correspon.
- No crec pas que ho hàgim oblidat.
-Acordem, doncs, de que cadascú de nosaltres serà just i complirà el seu deure quan cadascuna de les parts de si mateix realitzi la seva tasca.
449d. (Nota: Paral·lelisme medicina & justícia ). -En que les coses sanes donen salut i les coses nocives la malaltia.
-Si
-El mateix que les accions justes produeixen la justícia, les accions injustes la injustícia.
445d. (Nota: Respecte a la forma de govern escollida ). Dic, per de prompte – vaig respondre -, que la forma de govern que nosaltres hem establer es una, però que se li poden donar diversos noms. Si governa un sòl, se li donarà el nom de monarquia; i si l'autoritat es divideix entre molts se l'anomenarà aristocràcia.
452a. (Nota: Relatiu a la igualtat en l'educació entre el sexes ). Serà precís per tant , fer que les dones es consagrin a l'estudi d'aquestes dues arts, formar-les per la guerra i tractar-les en tot com als homes.
454a. Per que hem pareix – vaig dir – que es cau en la disputa molts cops sense voler, i que quan es creu discutir no es fa més que disputar. Això prové de que per no poder distingir els diferents sentits d'una proposició, se'n dedueixen contradiccions aparents, agafant aquells a la lletra, i de aquí la disputa; quan el que cal fer es il·lustrar-se interrogant-se mútuament.
454e. (Nota: Sobre la igualtat d'oficis entre sexes ). Aleshores, si trobem – vaig dir – amb que el sexe de l'home difereix del de les dones amb relació a certes arts i a certs oficis, inferirem que tals oficis i arts han d'assignar-se cadascun al sexe respectiu. Però si entre ells no hi ha cap més diferència que la que l'home engendra i la muller pareix, no per això considerarem com a cosa demostrada que la dona difereix de l'home en el punt que aquí es tractat; i ens mantindrem en la creença de que no ha de fer-se cap distinció respecte als oficis entre els nostres guerrers i les seves dones.
456b. (Nota: Relatiu a l'elit de homes i dones guardians - governants). Aquestes son les dones que els nostres guerrers han d'escollir per companyes i amb les que han de compartir cura de la vigilància, per que estan capacitades per fer-ho, i han rebut de la natura les mateixes disposicions.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges
31/8/08
24/8/08
Diumenge de retalls
431b. Heus aquí, al meu parer, tanmateix, el sentit amb al que cal prendre-s'ho – vaig dir -. Hi ha en l'ànima de l'home dues parts un superior i l'altra inferior. Quan la part superior per naturalesa domina sobre la inferior, es diu que l'home es amo de si mateix i es un elogi. Però quan per manca d'educació o qualsevol mala companyia, la part inferior que es major, impera sobre la superior, que és menor, es diu que l'home es desarreglat i esclau de sí mateix, lo qual es té per vituperable.
431e. Ja veus – vaig dir – com de fundada era la nostra conjectura quan comparaven la temprança amb una certa harmonia.
433e. Aleshores, amic meu – vaig dir -, hem sembla que la justícia consisteix en que cadascú faci el que té obligació de fer.
433d. (Nota: Relatiu a la justícia ). - I així és la virtut, que conté a cadascú en els límits de la seva pròpia tasca, no contribueix menys, segons sembla, a la perfecció de l'Estat que la prudència, la fortalesa i la temprança.
434a. Aleshores la possessió i la pràctica de lo que a cadascú li correspon serà el que anomenarem justícia.
434c. (Nota: Relatiu a la definició de injustícia ). I bé, el més gran crim contra l'Estat ¿ No diràs que es injustícia ?
435e. ¿ No hem necessàriament de convenir – vaig continuar – en que el caràcter i les costums de l'Estat es troben en cadascun dels individus de que es composa, donat que únicament a través d'ells han pogut passar a l'Estat ? En efecte seria ridícul, que aquell caràcter ardent i indòmit atribuït a certes nacions, com els tracis i els escites i en general als pobles del nord, o aquell esperit curiós i àvid de ciència que amb raó es pot atribuir a la nostra nació o, en definitiva, aquell esperit d'interès que caracteritza els fenicis i els egipcis tingui el seu origen en altra part que en els particulars que composen cadascuna d'aquestes nacions.
439d. (Nota: Relatiu a l'ànima racional i a la apetitiva ). - Aquest principi que els hi prohibeix beure, ¿ No naix, quan neix, del raonament ? El que ens porta i ens hi arrossega, ¿ no es un resultat de sofriments i malalties ?
440a. (Nota: Relatiu a la fogositat, 3ª característica ). Això succeeix – vaig observar – indica que la fogositat s'oposa alguns cops en nosaltres a l'apetit, i en conseqüència és una cosa distinta.
431e. Ja veus – vaig dir – com de fundada era la nostra conjectura quan comparaven la temprança amb una certa harmonia.
433e. Aleshores, amic meu – vaig dir -, hem sembla que la justícia consisteix en que cadascú faci el que té obligació de fer.
433d. (Nota: Relatiu a la justícia ). - I així és la virtut, que conté a cadascú en els límits de la seva pròpia tasca, no contribueix menys, segons sembla, a la perfecció de l'Estat que la prudència, la fortalesa i la temprança.
434a. Aleshores la possessió i la pràctica de lo que a cadascú li correspon serà el que anomenarem justícia.
434c. (Nota: Relatiu a la definició de injustícia ). I bé, el més gran crim contra l'Estat ¿ No diràs que es injustícia ?
435e. ¿ No hem necessàriament de convenir – vaig continuar – en que el caràcter i les costums de l'Estat es troben en cadascun dels individus de que es composa, donat que únicament a través d'ells han pogut passar a l'Estat ? En efecte seria ridícul, que aquell caràcter ardent i indòmit atribuït a certes nacions, com els tracis i els escites i en general als pobles del nord, o aquell esperit curiós i àvid de ciència que amb raó es pot atribuir a la nostra nació o, en definitiva, aquell esperit d'interès que caracteritza els fenicis i els egipcis tingui el seu origen en altra part que en els particulars que composen cadascuna d'aquestes nacions.
439d. (Nota: Relatiu a l'ànima racional i a la apetitiva ). - Aquest principi que els hi prohibeix beure, ¿ No naix, quan neix, del raonament ? El que ens porta i ens hi arrossega, ¿ no es un resultat de sofriments i malalties ?
440a. (Nota: Relatiu a la fogositat, 3ª característica ). Això succeeix – vaig observar – indica que la fogositat s'oposa alguns cops en nosaltres a l'apetit, i en conseqüència és una cosa distinta.
20/7/08
Diumenge de retalls
359a. Escolta ara quines són, com he anunciat al començament, la natura i l'origen de la justícia. Es diu que es un bé en sí cometre una injustícia i un mal sofrir-la. Però resulta més gran el sofrir-la que el cometre-la. Els homes han comés i sofert la injustícia alternativament; varen experimentar ambdues coses, i després d'haver-se danyat els uns als altres durant molt de temps, no podent el més dèbils evitar els atacs dels mes forts, ni a la vegada poder-los atacar, varen creure que era un interès comú impedir el no rebre ni cometre cap dany. De aquí nasqueren les lleis i les convencions. S'anomenà just i legítim el que fou ordenat per llei. Tal es l'origen i l'essència de la justícia, la qual ocupa un terme mig entre el més gran bé, que consisteix en ser injust impunement, i el més gran mal, que és el no poder venjar-se de la injuria rebuda.
359c. Donem a tots, justs e injusts , un poder igual per fer el que vulguin; seguim-los i veiem a on condueix la passió a l'un i a l'altre. No tardarem en sorprendre a l'home just seguint les passes de l'injust, arrossegat com ell pel desig de posseir sense parar mes i mes, desig al qual tota natura aspira a complir com una cosa bona en sí, però que la llei reprimeix i en limita per força, per respecte a la igualtat.
360a. Ara bé; si existissin dos anells d'aquesta espècie ( nota: donen la invisibilitat ), i es donessin un a un home just i l'altre a un home injust, és opinió comú que no es travaria un home amb un caràcter prou fer per a poder mantenir-se en la justícia i abstenir-se de tocar els bens aliens, quan impunement podria arrancar de la plaça pública tot el que volgués, entrar en les cases, abusar de totes les persones, matar als uns, alliberar de les cadenes als altres i realitzar tot el que volgués amb el mateix poder que els deus enmig dels mortals.
365c. Jo he de atenir-me al que diuen els savis, i donat que afirmen que l'aparença guanya la realitat i es mestressa de la benaurança, accepto resolt aquest camí ; vestiré formes exteriors de virtut i portaré darrera meu la guineu astuta i enganyadora del savi Arquíloco.
365d. Emprarem la eloqüència i, a manca de ella, la força per escapolir-nos al càstig dels nostres crims.
366c. Dic mes: encara que un home estigues persuadit de que tot el que he dit es falç ( nota : defensa de la injustícia com a via ), i que la justícia és el més gran de tots el bens, lluny d'enfadar-se contra els qui veies en el partit contrari, no podria menys que disculpar-los; per que sap que, a excepció d'aquells als quals l'excel·lència de caràcter fa que els vici els hi inspiri un horror natural, o que se n'abstenen pel seu elevat saber, ningú es just per pròpia voluntat; i que si algú combat la injustícia es perquè la covardia, la vellesa o qualsevol altra debilitat el fan impotent per obrar el mal.
359c. Donem a tots, justs e injusts , un poder igual per fer el que vulguin; seguim-los i veiem a on condueix la passió a l'un i a l'altre. No tardarem en sorprendre a l'home just seguint les passes de l'injust, arrossegat com ell pel desig de posseir sense parar mes i mes, desig al qual tota natura aspira a complir com una cosa bona en sí, però que la llei reprimeix i en limita per força, per respecte a la igualtat.
360a. Ara bé; si existissin dos anells d'aquesta espècie ( nota: donen la invisibilitat ), i es donessin un a un home just i l'altre a un home injust, és opinió comú que no es travaria un home amb un caràcter prou fer per a poder mantenir-se en la justícia i abstenir-se de tocar els bens aliens, quan impunement podria arrancar de la plaça pública tot el que volgués, entrar en les cases, abusar de totes les persones, matar als uns, alliberar de les cadenes als altres i realitzar tot el que volgués amb el mateix poder que els deus enmig dels mortals.
365c. Jo he de atenir-me al que diuen els savis, i donat que afirmen que l'aparença guanya la realitat i es mestressa de la benaurança, accepto resolt aquest camí ; vestiré formes exteriors de virtut i portaré darrera meu la guineu astuta i enganyadora del savi Arquíloco.
365d. Emprarem la eloqüència i, a manca de ella, la força per escapolir-nos al càstig dels nostres crims.
366c. Dic mes: encara que un home estigues persuadit de que tot el que he dit es falç ( nota : defensa de la injustícia com a via ), i que la justícia és el més gran de tots el bens, lluny d'enfadar-se contra els qui veies en el partit contrari, no podria menys que disculpar-los; per que sap que, a excepció d'aquells als quals l'excel·lència de caràcter fa que els vici els hi inspiri un horror natural, o que se n'abstenen pel seu elevat saber, ningú es just per pròpia voluntat; i que si algú combat la injustícia es perquè la covardia, la vellesa o qualsevol altra debilitat el fan impotent per obrar el mal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)